Get Adobe Flash player
Traductor

Segón principi del Mètode Bates

Segón principi: Centralització

???????????????????????????????

Una de les conseqüències del costum de fixar, típica de qui té problemes de vista, és la d’intentar ampliar el camp de percepció visual, és a dir, abastar més en cada mirada per veure més amb els ulls quiets. Aquesta pràctica propicia una visió que difumina el que es mira en detriment de l’agudesa visual.

Si, per exemple, es mira la cara d’una persona, qui té una vista natural explorarà la cara, mantenint enfocats una gran quantitat de detalls durant alguns segons (fins a 3.600 per minut) que romandran per aquest lapse de temps nítids i focalitzats, el que permetrà que el cervell reconstrueixi la totalitat d’una imatge nítida. Qui fixa la vista, tractarà de veure la cara igualment bé a la totalitat del seu conjunt, el que és impossible i per això, desenfocarà la vista, el que farà que vegi pitjor.

La pràctica constant d’aquest i molts altres mecanismes durant anys, fa que es perdi una mica la capacitat de concentrar l’atenció en el centre del camp visual (que correspon a la fòvea, la part més sensible de la retina). Bates anomena a aquest mecanisme difusió, en contraposició amb el mecanisme correcte, que és la centralització. És la difusió el mecanisme que provoca, en qui està acostumat a fixar la vista, la típica dificultat amb les ulleres reticulars (ulleres amb forats estenopeics) de veure les imatges dobles, quàdruples, etcètera.

 

Cal comprendre que la centralització serà correcta només si acompanya el moviment, mentre que no funcionarà si es fixa la vista. Al contrari, fixar la vista produirà invariablement l’efecte contrari i s’entrarà en el típic cercle viciós pel qual es fixa la vista, no es veu bé perquè es perden detalls i l’ansietat que això ocasiona porta a fixar la vista encara més.

 

Una experiència típica: Les pedretes

Començar posant dos pedretes a una distància d’uns deu centímetres, apropant fins que es toquin i conservant encara la capacitat d’observar les dues pedretes traslladant la vista d’una a l’altra, considerant que la pedreta en la qual es concentra la vista es veu millor que l’altra. És decididament millor la nitidesa de la que s’enfoca. És important que la vista es mantingui en moviment mentre s’observa cada pedreta dibuixant amb la vista el contorn de la pedreta.