Get Adobe Flash player

Primer principi del Mètode Bates

Primer principi: moviment

 

NúbolsPanta Rei (tot flueix), deia el filòsof grec Heràclit. Tot flueix, no es pot posar el peu dues vegades en el mateix riu. Innombrables escoles de pensament i disciplines meditatives han accentuat el fet que, si tot està en perenne moviment i transformació, pensar en el món en termes estàtics, immutables, no pot més que portar a incomprensions i desastres. Però, no obstant, creure en coses eternes és una necessitat de cada nen, de molts adults, de societats senceres.

No només la vista, totes les percepcions estan basades en el canvi: nosaltres percebem no les coses en si, sinó les seves mutacions: si un so és constant, acaba per no percebre’s, si la mà està recolzada immòbil sobre alguna cosa, després d’una estona no ens donarà cap sensació. En fi, si l’ull està en condicions d’observar una cosa sense moure’s en absolut (això només és possible experimentalment) després d’un segon i mig es torna cec. Bates es va adonar d’aquesta constant: els ulls de qui té problemes visuals es mouen molt menys que els de qui té una vista normal, i el rebuig del moviment s’estén també a molts altres camps, comprenent el cos, les emocions i el pensament.

Qui té dificultats visuals sembla buscar constantment crear un ambient segur, on les coses canviïn el mínim possible i les activitats no siguin intenses, i provoquin els menors canvis possibles. L’ambient més estable i segur acaba per ser el propi pensament, forjat precisament sobre certeses i punts fixos. I llavors, es tracta d’enfortir una vida el més pensada possible i no viscuda. És important entendre que aquest comportament crea una visió completa del món basada en la rigidesa: es tracta d’aturar el món. De vegades, en els treballs amb grups, surten a la superfície sentiments, emocions, records, relacionats amb alguna experiència traumàtica. Per exemple, algú que ha viscut en la infància discussions contínues entre el pare i la mare. El nen desitja aturar-ho; però com fer-ho? Un mecanisme habitual és actuar sobre si mateix, per exemple, fixant la vista, deixant de respirar, endurint tot el cos i pensant: NO, NO!

Amb el pas dels anys, en enfrontar-se a una novetat o una situació estressant, s’acaba per automatitzar la mateixa resposta: aturar qualsevol moviment del cos, fixar la vista, el pensament. Moltes de les pràctiques del mètode Bates, tracten, fins on és possible, d’evitar activitats i situacions en les que aquesta forma de resposta es repeteixi.

Sens dubte, la nostra societat estimula fortament comportaments d’aquest tipus, descoratjant altres respostes basades en altres principis. A més, en algunes famílies això pot ser accentuat per una estructura autoritària, que conscientment educa en la rigidesa, o simplement, amb l’exemple de pares amb problemes visuals, que amb la seva manera de ser, eduquen els fills en el no moviment. Les ulleres finalment, constitueixen un límit molt fort al moviment dels ulls i del cos.

Què és el que proposa Bates respecte a aquest punt? La seva aportació és en el fons similar a la del Budisme i altres camins espirituals: l’arrel de la tensió mental, que al seu torn genera problemes a la vista, és a la titànica i desesperada lluita contra l’existència i les seves lleis, en particular contra aquella llei que citem a l’inici: tot flueix, tot es mou, tot es transforma, no hi ha res MAI estable. Cal canviar el punt de vista, acabar aquesta lluita i relaxar conscient i voluntàriament.
Un fet clar és que el rebuig al moviment intentarà amagar-se en cada racó, en cada detall. Per això és important ser guiats per un instructor expert, perquè si es fan exercicis i experiències en solitari, es tendeix a fer-les de manera que es salvaguarda la immobilitat (amb el que es conclourà que el mètode Bates no funciona).

Una experiència emblemàtica: les oscil·lacions àmplies

Bates proposa moltes experiències útils per prendre consciència de la pròpia postura i comportament. Qui ha participat en un Seminari de Visió Natural coneix les oscil·lacions àmplies, i sap que aquestes posen en crisi, si es fan bé, tota una manera de ser basada en la rigidesa, propiciada per comportaments que condueixen a fixar la vista.

Un dels elements que sovint es menysprea és l’anomenat Shifting (el canvi, el moviment aparent), en les oscil·lacions àmplies, que consisteix en la il·lusió de percepció de creure que l’habitació es mou en sentit contrari al moviment dels ulls. L’inconscient intenta aturar el món. Per exemple, en una situació donada, algú s’ha de moure i llavors pensa: “D’acord, estic obligat a fer-ho, però em resulta impossible pensar que el món es mou, si això passés, seria una cosa terrible!” Aquest pensament el portarà a intentar aturar el món i en aquest intent, fa que els músculs dels ulls mantinguin la seva rigidesa, arribant a generar ansietat, pànic i sovint altres reaccions patològiques. Per tant, Bates proposa exercitar-se en el moviment aparent en qualsevol circumstància en què hi hagi moviment, és a dir, en cada activitat de la vida quotidiana, incloses la lectura (la pàgina es mou en direcció oposada al moviment dels ulls i de el cap), la conducció (els dos costats del carrer es mouen en direcció oposada), etcètera.

Traductor