Get Adobe Flash player

Traductor

veure

La visió no és estàtica

La visió no és estàtica

El Mètode Bates va ser creat per l’oftalmòleg William H. Bates (1860 -1930) i consisteix en una sèrie de dinàmiques dissenyades per enfortir la visió sense haver de recórrer a l’ús d’ulleres correctores.

Durant anys, el Dr. Bates va estudiar centenars de casos de persones sotmeses a tota mena d’estats emocionals, activitats i condicions físiques. “Entre altres coses el doctor Bates va descobrir com canviava el grau de nitidesa visual -de la mateixa persona- de bo a dolent, per tornar a millorar, depenent de l’estat físic i emocional de la persona“, escriu el Dr. Meir Schneider en el seu llibre “Ioga per als teus ulls” (Ed. Neo person).

El paper que juga l’estrès

Aquest descobriment del Dr. Bates ens diu que la visió no és “una condició estàtica, sinó que està constantment oscil·lant”, apunta el Dr. Schneider i afegeix: “Les seves investigacions revelen com l’estrès que provoquen les diferents situacions de la vida quotidiana poden crear i agreujar els defectes de visió. També va demostrar que aquests problemes poden corregir-se amb un comportament visual conscient i correcte “.

Tercer principi del Métode Bates

Tercer principi: Relaxació

 

Aigua

La relaxació és difícil en la nostra societat: estem entrenats per fer exactament el contrari. La tensió és una part tan present en la nostra existència que perdem consciència de tenir-ne i en molts casos ens sembla el més natural i espontani.

Invariablement, quan ens relaxem es veu millor i es VIU millor. El problema és que per a molts és difícil relaxar-se, de vegades és una experiència tan estranya que fa por.

És també important aclarir que sense moviment no hi ha una veritable relaxació. Qui té problemes de visió, encara que no es mogui, es queda rígid, no es relaxa. I respecte a la vista, la relaxació i per tant la claredat, apareixen si està present també la centralització, en cas contrari es cau fatalment en la rigidesa i en fixar la vista.

La veritable relaxació indueix a més, a un profund canvi de la manera de veure el món i la identificació dels condicionaments negatius (tots aquells “hauria”, “no puc”, etcètera).